El conreu de la xufa es remunta a èpoques prou llunyanes de la història de l'home, havent-se constatat la primera presència de les seues rizomes en sarcòfags i aixovars funeraris de tombes egípcies de faraons predinàstics.
Existeixen escrits que indiquen que en segle V a.d. de C., els habitants de determinades regions situades en les riberes del Nil, eren aficionats a una beguda blanca i lletosa realitzada amb xufes conreades en les riberes.
Amb l'arribada musulmana en l'Edat Mitjana, el cultiu de xufa va ser introduït en la península pel puixant món àrab, concretament en la zona llevantina com a producte de sabor i aroma delicats, i com a base de la beguda refrescant obtinguda de la seua maceració.
Hi ha una altra teoría segons la qual la xufa sempre existí a la P.I. per tant, sempre segons esta hipòtesi, no foren els musulmans els qui la introduiren.
Hi ha constància escrita que es consumia una beguda cridada "llet de xufes" que sense dubte va ser l'antecedent de l'actual orxata de xufa. Gràcies a la "Obsrvaciones sobre la Història Natural del Reyno de València" de l'insigne botànic Cavanilles, se sap que a la fi del segle XVIII a Bonrepòs I Alboraia ja es recollien 300 arroves de xufa i que esta era utilitzada per a fer orxata.
A.J. Cavanilles en 1795 parla del cultiu d'unes 15 Ha. de xufa a Alboraia i Almássera, amb referència al seu consum en remull i descrivint el seu cultiu. Posteriorment, a principis del segle XX van començar a obrir-se les primeres orxateries, però en les cases també es feia l'orxata i es duia a la capital per a vendre-la.
Des de llavors, es ve elaborant l'orxata de xufa, una beguda refrescant i nutritiva, que en els últims anys ha arribat a una gran popularitat, no només en el nostre país sinó també a nivell internacional, encara que únicament en el Mediterrani hem tingut fins a ara el privilegi de disposar d'orxata artesanal fresca: la "autèntica". En la resta de la península i en l'estranger l'orxata industrial uht o pasteuritzada constituïx més del 90% del volum total d’orxata que es consumix.
