Té unes característiques sensorials molt particulars, fàcilment alterable, i de vida molt curta (2 o 3 dies en la nevera). L'orxata preparada segons la tècnica tradicional, és un producte altament perible, principalment per l'elevada composició microbiana que conté, procedent dels propis tubercles de la xufa amb que s'elabora. És de fet, este fort caràcter perible el que dificulta la seua comercialització.

És evident que la seua gran inestabilitat ha constituït un gran fre per a la seua difusió, a pesar de les seues agradables qualitats sensorials.

"Màgiques" qualitats sensorials que són notablement deteriorades quan se li afegixen conservants o altres additius químics. La diferència nutricional i de sabor existent entre l'orxata artesanal i la industrial o pasteuritzada, és de fet, per posar un exemple, tan abismal com tractar de comparar un vi de tetrabrik amb un Gran Reserva.

Per a l'orxata liquida, la simple refrigeració (0-2ºC) permet una conservació satisfactòria durant un màxim de 2 o 3 dies, mentre que en el cas de l'orxata granissada parcialment congelada a -2, -3ºC permet perllongar la conservació no més de cinc dies.

Existeixen dos tipus d'orxata: l'artesanal, que es troba en orxateries, en algunes gelateries, i molt poques cafeteries; i la industrial, que es troba envasada en supermercats o no envasada en multitud d'expenedors mecànics (expenedors tipus granissat de llima), amb una caducitat major però amb unes característiques diferents.